M'ho ha dit un ocellet

M'ho ha dit un ocellet és un vi negre coupage de Garnatxa i Carinyena procedents del Mas d'en Perí.

NOTA DE CATA
Color cirera amb vius tons violacis d'una pruna negra molt brillant. Llàgrimes regalimant lentament per la copa al moure-la. En nas, fruita vermella, fruites del bosc i especialment mora madura. En boca, una sedositat extrema. Trobem a la corpulenta garnatxa, però unida a una recta carinyena. Unió entre un punt llaminer que s'allarga fent una parella perfecta de jugadors.

VINIFICACIÓ I CRIANÇA
Vinificació de les dos varietats per separat, trepitjant el raïm amb els peus com es feia antigament al Priorat. Maceració molt curta de tot el raïm sencer i una premsada suau. El vi envelleix durant 6 mesos en inox i després s'embotella.

MAS D'EN PERÍ
Finca situada al nord de Porrera, camí de riu amunt. Compta amb 16ha repartides entre vinya i bosc. De vinya hi ha 2,5ha de carinyena i 1,5ha de garnatxa, varietats per excel·lència del Priorat. La resta és bosc, excepte 3ha que estan preparades per plantar-hi noves il·lusions. La part més baixa de la finca es troba a uns 320m i la part més alta a uns 800 amb desnivells que superen el 30%. La llicorella és el tipus de sòl que més hi abunda, però també hi ha zones argiloses i una zona molt especial amb conglomerats. La vinya està plantada des de fa 15 anys en terrasses de dos fileres que segueixen les corves sinuoses dels paisatges del Priorat formant un amfiteatre.

M'HO HA DIT UN OCELLET
"El Priorat és tan petit..."
La nit abans costa adormir-se, repasso mentalment: les tisores estan esmolades i engreixades desde fa dies, les galledes estan a punt, l'esmorzar és al cistell, el raïm està madur... i així un i altre cop fins que Morfeu se n'apiada. A trenc d'alba enfilem el camí del Mas cap a la vinya, la fresca de la matinada, la rosada, les olors de la flor de la gavarrera, del gesamí salvatge, de la camabruna, del fonoll assecant-se... i del raïm madur. El silenci es veu trencat pels clics de les tisores i dels ocellets més matiners. El sol que poc a poc es va aixecant per darrere la vinya, ens anuncia que será un dia llarg, l'arengada amb raïm, i el porró de vi ens faran agafar forces per seguir. La llicorella es va escalfant a mesura que avança el matí. Entre els ceps, els riures de l'alegria de la verema dominen la vall, és temps de recollir fruits. Les galtes vermelles del sol, els cabells despentinats i els dits enganxosos de la dolçor del raïm però el dia no s'acaba, és al celler on hi habiten les bèsties de Pandora. Desde dins la tina espero que vagi caient el raïm per trepitjar-lo com es feia antigament a la comarca, exprimir el suc del treball de tot un any i convertir-ho tot plegat en bon vi. Al vespre de camí a casa, el cansament envaeix el cos però un somriure es dibuixa als llavis i l'alegria envaeix l'ànima, fa fresca, quasi fred i se sent com el vent acarona les fulles per fer-les caure. La tardor ens anuncia que l'estiu ens deixarà el record de les primeres cireres madures que et deixen la llengua violeta i que les maduixes petites són les més dolces, ens anuncia també que l'hivern ja ve. S'apropa el temps de fer casa i caliu amb la gent més propera i compartir amb una copa de vi.
"...que desde la meva vinya, veig la vinya del veí..."